dimarts, 1 de gener del 2008

Los viajes de Gulliver

Deia Calvino que hi ha "els Llibres Ja Llegits Sense Ni Tan Sols Necessitat d'Obrir-los...". Aquest és el cas del llibres dels viatges de Gulliver. Qui no coneix la història? Qui no ha sentit parlar de lilliput i els seus habitants diminuts. De fet, aquesta part ha entrat ha formar part de la llengua col·loquial i podem sentir algu que diu d'un altre que és un "lilliputinense" o que és de "lilliput".
Lamentablement, el públic general (i entenc per general qualsevol personal que no llig un llibre en tant que estudiós) normalment s'ha quedat amb la versió infantil de Walt Disney i els seus correligionaris. I dic lamentablement perquè és una versió que només té de l'obra original el títol i les anècdotes.
Comencem a parlar del llibre. La versió llegida és :
  • SWIFT, Jonathan, (1726); Los viajes de Gulliver, Coleccion Historia de la literatura, Vol 15, Editorial RBA, Barcelona, 1994 (Les notes i estudi corresponen a Pedro Guardia Massó. )
Com ja hem dit sempre o gairebé tothom col·loca l'obra de Swift dins de la narrativa infantil. Això és un gran error.
Els viatges de Gulliver és una obra al·legòrica on la carrega política és evident sinó llegim el llibre de forma molt superficial. Al llarg de tota l'obra, l'autor, intenta demostrar que el seu és el país més civilitzat, més modern, en definitiva la millor pàtria de la terra. Però no ho fa com a Jonathan Swift sino amb un alter ego, Lemuel Gulliver. Amb la llibertat que li dóna el parlar per boca d'altri comença a elogiar el seu pais.
L'obra està dividida en quatre parts:
  1. Gulliver a Lilliput
  2. Gulliver a Brobdingnag
  3. Gulliver a Laputa, Barnibarbi, Luggnagg, Glubbdubdrib i Japó
  4. Gulliver al País dels Houyhnhnm (d'on ve el nom del blog)
En la primera parte trobem al narrador en Lilliput que manté una relació de 12:1 respecte al món de Gulliver. És important destacar ací la importancia que aquest número té dins de la societat judeocristiana o occidental. 12 van ser els apostols, 12 són els signes del zodiac, 12 són els mesos de l'any, de les hores de llum i de foscor (sostici d'hivern), entre d'altres coses. El 12 té la simbologia de la perfecció còsmica, de l'ordre còsmic. Al mateix temps en aquesta part Gulliver mostra com es comportaven els anglesos de la seua època respecte a les seues colònies. Es diu en més d'un estudi que Gulliver "gegant" representa la força d'Anglaterra respecte a les seues colonies, la força d'un gegant invencible, de potència marítima .
A la segona part, Brobdingnag, la part de la societat reflectida és la noblesa o aristocràcia anglesa. En aquest món la relació és la inversa que a Lilliput(12:1), és a dir, 1:12. Tot és 12 vegades més gran que al món real. Ací la gent és codiciosa només pensa en la seua comoditat, la seua "fortuna" i els seus interesos. Al mateix temps que inverteix les proporcions també inverteix les condicions de vida (les il·lusions, interesos, etc) respecte a la part anterior.
A la tercera part, Laputa, Balnibarbi, Luggnagg, Glubbdubdrib i Japó, és la part on comença un relat en aparença més estrany. Es tracta uns viatges d'illa en illa on "satiritza" diferents aspectes de la societat anglesa. En Laputa satiritza a la Royal Society per la seua forma de fer els estudis. En Balnibarbi critica la administración britànica a Irlanda per inútil i contraproduent. A Luggnagg troba uns personatges, els immortals, que li deixa fer una mena de reflexió sobre la importància d'aprofitar els coneixements de genereacions pasades per millorar el món actual, al mateix temps que reivindica la normalitat com a estat preferible.
Per últim, el llibre dels Houyhnhnm, el protagonista arriba a una illa on els cavalls són l'animal dominant i els humans (yahoos) animals de carrega. És una societat pacifica on no troba elements "perversos " dels esser humans com la mentida, la hipocresia, la mala intenció, etc. això fa que decidisca quedar-se a viure, per sempre més, a aquest país, cosa que no succeeix ja que el consell dels Houyhnhnm no vol que puga ser el cabdil d'una possible revolta yahoo. En aquest capitol trobem una mena de sindrom d'Estocolm, avant la lettre, ja que el protagonista no pot soportar ni la vista ni la presència dels "yahoos" ni tan sols de la seua muller. A la seua tornada definitiva a Anglaterra els seus únics amics són dos cavalls que compra i amb els quals parla de tant en tant, tot i que, com afirma, que la seua inteligència és menor que la dels Hoyhnhnm.
Com ja hem vist el text està escrit en primera persona, homodiegètic. Ens trobem davant un narrador que la mateix temps que sap el que va a passar (perquè escriu una vegada passat el fet) també és part de la història. Aquest fet dóna una llibertat expressiva a l'autor per tal de posar en boca del seu alter ego tot allò que vol dir i que podria ocasionar-li "problemes" en el mon real.
En definitiva, un llibre de lectura més que recomanable., entretingut i sorpresiu en tant que "llibre ja llegit abans de ser llegit". Una dèlicia